D'una banda els consumidors se senten enganyats i d'altra banda els obrers es queden sense treball al no poder produir si no es consumeixen més productes.

Quina és la solució?

En els anys 50 els enginyers redefinien els seus invents per fer-obsolescents i no s'amagaven per això, més aviat tot el contrari; de fet avui en dia encara s'ensenya a les escoles de disseny l'obsolescència programada com un requisit en el producte acabat.

Una fundació crea un segell per a aquelles empreses que produeixen sense obsolescència programada. Llegir article aquí.

La solució és alinear-nos amb la sostenibilitat en tot el que fem i replantejar el nostre negoci en els paràmetres d'impacte 0 per tal de garantir que la nostra activitat sigui beneficiosa o almenys no perjudicial per al medi ambient. La reparació , la innovació de nous materials i models productius, o l'evolució cap a serveis d'un altre valor afegit, són també models de negoci lucratius i interessants a tenir en compte per a les generacions futures.

Si aquest article t'interessa hauries de conèixer Fàcil de transformar.

Documental de 60′ sobre obsolescència programada :

“Comprar – Prendre – Comprar ………..”